Opinió

Els reforços policials a Catalunya

L’arribada a Catalunya, la setmana passada, de sis-cents efectius de la Policía Nacional, més l’anunci que s’havia ordenat no marxar-ne a uns tres-cents agents més de la Guàrdia Civil, va fer recordar a molts ciutadans l’actuació violenta i fora de lloc de les forces d’ordre espanyoles en la diada del referèndum de l’1-O. El govern espanyol es va afanyar a explicar que els reforços són els habituals de cada Onze de Setembre i que es dedicaran a protegir edificis oficials, però a ningú se li escapa que el que fa el Ministeri de l’Interior en portar més efectius a Catalunya respon a una clara estratègia de la por, més que no pas a motius de seguretat reals de cara a possibles mobilitzacions durant la commemoració de l’1-O i els dies posteriors. D’altra banda, en cap de les Diades multitudinàries dels últims anys hi ha hagut disturbis, tot el contrari, tothom n’ha lloat el civisme dels manifestants.

Hi ha després el tema de les competències exclusives dels Mossos d’Esquadra pel que fa a l’ordre públic i la seguretat ciutadana. Una línia que les forces de l’ordre espanyoles ja han demostrat que traspassen amb impunitat i sovint amb cobertura judicial –l’últim cop amb la detenció del presumpte agressor d’una dona amb llaços grocs de fons. El conseller Miquel Buch ja ha advertit, però, el ministre Grande-Marlaska que seria una greu deslleialtat institucional si s’acabessin desplegant, doncs, aquestes forces. Caldrà confiar, doncs, que el govern espanyol compleixi, aquest cop sí, els seus compromisos, tal com han fet sempre, per exemple, els Mossos d’Esquadra. D’entrada, però, ja els ha incomplert amb els mateixos agents desplegats, a qui ha allotjat en condicions deplorables en una caserna militar a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.