Prioritats del projecte independentista

He llegit tres articles que els independentistes hauríem de tenir molt en compte (El Punt Avui, 6-9-2018). A “Jornada de sobirania”, Ferran Espada mostra com, per avançar en el nostre projecte, al costat de la mobilització popular necessitem les actuacions favorables del Parlament i el govern català. A “Pa i roses independentistes”, José Rodríguez opina: “El discurs que diu que el poble té la capacitat de defensar la República (control del territori?) i això no es fa per culpa d’una classe dirigent covarda, potser aguanta una assemblea, però no una anàlisi sincera de la societat catalana.” També diu que un problema de qui vol trencar “la bombolla del pensament màgic” és que el seu discurs també ha d’incloure il·lusió i esperança. L’Òscar Palau, a “La Catalunya del 50+30%”, creu que el 30% dels catalans no independentistes però que no volen la repressió ni la monarquia i estan d’acord amb un referèndum pactat són necessaris per mantenir la cohesió social. Hi estic d’acord i, com el president Torra, crec que cal un consens ampli. És impossible arribar a la independència amb una declaració unilateral, totalment aïllats a Catalunya, Espanya i Europa. Ara l’objectiu prioritari hauria de ser, aliats amb tots els altres demòcrates, la llibertat dels presos polítics i exiliats, un programa de govern republicà socialment avançat i un referèndum d’autodeterminació pactat i vinculant. És una estratègia que pot tenir un gran suport. No és fàcil però és l’opció més viable, i això inclou una bona dosi d’il·lusió i esperança.