El lector escriu

Català a Múrcia

Voltant aquest estiu per la comarca murciana del Carxe, en el bar d’un llogarret, ens senten parlar català. L’amo, un home gran, ens indica on es troben els serveis: “El servici, per ací.” El poble és valencianoparlant. I no és l’únic. Repassant a casa els estudis sociolingüístics del professor Manuel Sanchis ens indica que els pobles del Carxe en què es parla català són: La Cañada de la Leña, pertanyent al municipi de Favanella; La Sarsa, L’Alberquilla, L’Arsenal, La Canyada del Trigo i la Torre del Rico, pertanyents a Jumella; Les Encebres, de Pinós de Monòver; i el Raspai, de Iecla. Per altra part, el dialecte murcià està farcit de paraules d’origen català que són inintel·ligibles per als castellans de la meseta: leja (lleixa), cagarnera (cadernera), veta, bolchaca (butxaca), boria (boira), per citar alguns exemples. Per acabar-ho d’adobar, a Madrid, passejant pel parc del Retiro m’ensopego amb una estàtua dedicada a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, senyor de Provença, Millau i Gavaldà, i príncep d’Aragó. La seva madrastra era María Díaz de Vivar, filla del Cid; la seva germana Berenguera estava casada amb Alfons VII, rei de Castella i Lleó. Per totes aquestes raons, el poble de Madrid, fa 250 anys, va decidir que mereixia aquest monument. A Saragossa n’hi ha un altre. A Barcelona, cap.

Gualta (Baix Empordà)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia