Opinió

L’article d’en Carod-Rovira

Com m’ha agradat, lamentablement, l’article d’en Josep-Lluís Carod-Rovira “Hi ha que fer algo, vale?” (El Punt Avui - 02/09/2018). Trobo que té molta raó. Les dues últimes frases de l’article són ben clares i, més que pena, fan ràbia. L’he compartida amb tothom qui he pogut.

Potser perquè he après el català ja de gran, perquè he volgut i l’he adquirit amb ganes, el tinc més per una cosa pròpia i fràgil i sé que si no el respectem nosaltres, qui ho farà? Si no el transmetem nosaltres, qui ho farà? Si no el passem a les noves generacions millor del que l’hem trobat, qui ho farà? Que no l’hauríem de tenir tots, aquest sentiment? Estic content d’haver millorat el meu nivell de català i d’haver bandejat del meu llenguatge barbarismes i incorreccions que feia servir i que, de mica en mica, he anat aprenent i m’he anat corregint. Malgrat la millora, sempre és bo ser conscient de les pròpies falles i agafar-te com un repte el fet de corregir-les. Crec que tenir la tendència a parlar i escriure bé la nostra llengua no vol pas dir que no fem servir un català actual, àgil, entenedor i tan modern com ho pugui ser qualsevol altra llengua. Parlar un català correcte no és parlar un català encarcarat. Espero i desitjo que el Sr. Carod-Rovira no tingui raó i que això no sigui el català de demà.

Tarragona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.