Rodes de molí

És com a mínim curiós, per no dir una altra cosa, per exemple pervers, que aquells que se sentien còmodes, com a casa, quan en tot l’àmbit de l’Estat espanyol l’única llengua possible de les administracions era el castellà, quan l’única llengua vehicular en l’ensenyament era així mateix el castellà, quan l’única llengua oficial d’un estat de motlle feixista era el castellà, ara s’atreveixin a parlar d’un imperialisme lingüístic català o valencià –tant li fa–. He dit pervers i m’he quedat curt. Tenim verbs i substantius que en aquest context hi anirien força bé: tergiversar, manipular, enredar, menystenir, humiliar, supremacisme, i expressions com ara “fer combregar amb rodes de molí”, etcètera. També sabem, se sap, que les mentides a força de repetir-les, sobretot si es fa des del poder, acaben sent considerades com a veritats, sobretot pel conjunt de ciutadans desinformats o mal informats d’arreu de l’Estat.