Tallar arbres per caprici

Des de fa més de 15 anys som veïns de Santa Cristina d’Aro perquè ens vam enamorar d’una casa tocant al carril bici, lloc idíl·lic per la seva tranquil·litat, els veïns amables i el bosc al costat. Mirant des de la nostra parcel·la, teníem un arbre majestuós. No era nostre, formava part del patrimoni de tots els habitants d’aquest poble que gaudien de la seva ombra sempre que recorrien el carril bici. La nostra sorpresa va ser majúscula quan el 16 d’agost l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro va tallar totes les branques d’aquest arbre i el va condemnar a mort, a més d’unes branques d’alzines del bosc enfront de casa nostra. I això ho va fer a requeriment d’un veí al qual li molestaven potser les fulles que queien a la seva parcel·la o que li tapaven part de la vista. La natura és de tots, però no podem disposar-ne com volem, no podem decidir de manera unilateral quina part de la natura volem conservar i quina destruir. I això és el que ha passat a Santa Cristina d’Aro. Pel caprici d’un veí i en connivència amb l’Ajuntament, han matat literalment un arbre de més de 20 anys que ens regalava l’ombra tan desitjada al mes d’agost i la llum natural del sol a través de les seves branques a l’hivern. Patrimoni natural de tots reduït a un simple esquelet moribund. Bravo!