El govern perfila un pla de país

El pla de govern presentat ahir pel president de la Generalitat, Quim Torra, cal definir-lo com un pla de país que va més enllà dels habituals eixos de gestió. Torra va donar gairebé per conclosa l’etapa de restitució de les institucions, a excepció de la recuperació de la presidència de Carles Puigdemont i de saber els resultats de l’auditoria dels danys causats per l’aplicació de l’article 155. S’enceta ara una segona fase amb l’activació en breu del Fòrum Cívic, Social i Constituent que definirà les línies mestres del que ha de ser la República catalana. Amb la Marxa pels Drets Civils i Nacionals com a motor del procés i un pròxim 1-O que Torra va definir com una jornada per reivindicar la victòria democràtica i ciutadana.

El pla de govern presentat ahir no és, però, un simple full de ruta polític. Preveu més d’un miler de mesures concretes, que van des d’un pacte contra la segregació escolar o el decret de finançament de l’educació de 0 a 3 anys, passant per un pla integral contra la pobresa energètica o un pla nacional per a les persones discapacitades, fins a l’ampliació de la renda garantida de ciutadania, el desplegament de la llei d’universalització de l’assistència sanitària o la creació de la taula estratègica per al corredor del Mediterrani; a més de la innegociable recuperació de totes les lleis socials suspeses pel Constitucional. Això sí, amb l’aprovació del pressupost com a primer gran repte. Catalunya viu una etapa d’excepcionalitat i gran complexitat que requereix una planificació centrada en el trinomi expressat per Torra: llibertat, cultura i progrés. I disposar d’un pla ambiciós basat en la cerca de la cohesió social, la prosperitat econòmica, l’enfortiment democràtic i la internacionalització de Catalunya resulta una eina cabdal.