Carrera: un referent al costat del poble

Joan Carrera va morir sent bisbe auxiliar de Barcelona, ara fa deu anys. El seu record és molt viu. Un bisbe del poble, és el títol de la magnífica biografia que Joaquim Ferrer i Francesc Teruel, ja traspassats, li van dedicar i ens llegaren fa quatre anys. Apel·lar-hi com a bisbe del poble ens aproxima molt bé a la personalitat de Carrera. Més per la seva pertinència al poble i per l’estima que aquest li manifestava que no pas pel títol de bisbe. Al cap i a la fi, ell no donava gens d’importància a càrrecs i honors. La seva consagració com a bisbe auxiliar mai el va apartar del seu estil de vida extremadament senzill, ni dels barris populars on va seguir vivint fins a la mort, ni de la seva sol·licitud generosa per als altres, fossin de la condició que fossin.

L’atenció a les classes populars va ser una constant de la seva vida, ja fos quan es formava al seminari, quan exercí de vicari o de rector o quan assumí diferents responsabilitats diocesanes. Sempre amb la gent: promovent pisos socials per reduir el barraquisme, creant escoles en barris sense cap oferta educativa, defensant els drets humans, exercint i predicant la solidaritat. La immigració, tant la dels anys cinquanta i seixanta del passat segle com la dels successius corrents migratoris viscuts, també va ser un camp prioritari per a Carrera. Això implicava atendre persones sovint mancades del més essencial i ajudar-les, des del més gran respecte, a integrar-se a Catalunya, que era el país que les acollia.

Fidelitat al poble, una profunda fe, un amor a l’Església que li va trametre Jesús i un gran compromís amb Catalunya, marcaren tota la seva trajectòria vital. La seva obra pastoral és recordada arreu on va estar, però també es lliurà a múltiples iniciatives socials i culturals –editorial Nova Terra, escoles parroquials, Grup Sant Jordi, Ràdio Estel...–, moltes de les quals perduren.

Carrera també va desenvolupar una fecunda tasca intel·lectual i de presència en els mitjans de comunicació, amb voluntat d’incidir sobre la realitat, que va ajudar a escampar la seva influència. Sense ser bisbe encara, va ser el principal redactor del document dels bisbes de Catalunya Arrels cristianes de Catalunya, presentat el 1985. Aquest document, freqüentment reafirmat per l’episcopat català, formula en termes actuals la vinculació profunda de l’Església i de la fe que professa amb el país en que està incardinada. Hi ha un paral·lelisme amb el rol que el bisbe Torras i Bages va exercir en el tombant del segle XIX al XX. Carrera renova el pensament de Torras, l’allunya de tradicionalismes superats i situa l’Església catalana en el marc adient per viure el tombant del segle XX al XXI.