Judici a la justícia espanyola
La sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) determinant que la justícia espanyola va actuar amb prejudici i parcialitat contra Arnaldo Otegi i quatre membres més de l’esquerra abertzale l’any 2011, violant d’aquesta manera el dret de qualsevol persona a un judici just, previst en l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans, suposa un revés molt important a la credibilitat de la justícia espanyola, i per tant del mateix estat de dret a Espanya. La conclusió d’aquesta sentència és que els tribunals espanyols –en aquest cas l’Audiencia Nacional i el Tribunal Suprem– van incomplir el paper fonamental que els atorga l’estat de dret en democràcia i que, de resultes d’això, Otegi, llavors el principal líder de l’independentisme basc, ha complert una condemna de sis anys i mig de presó i 10 anys d’inhabilitació.
El desprestigi de la justícia espanyola creix amb sentències com la del TEDH, amb situacions insòlites com la marxa enrere per interessos econòmics a la sentència del Suprem sobre l’impost de les hipoteques, o amb la decisió de la justícia alemanya de no extradir Carles Puigdemont per rebel·lió tal com demanava l’euroordre emesa per l’alt tribunal espanyol. Però més enllà del desprestigi, hi ha la constatació cada cop més contrastada d’una justícia que no ha fet la Transició, que manté formes, criteris i dependències pròpies del règim franquista i que actua amb un biaix polític evident que contamina la seva actuació jurídica, com va passar en el cas Otegi i com ha passat ara amb la intervenció dels jutges Llarena, Lamela o Ramírez Suñer en el procés de l’1-O. A la vista d’això, preguntar-se si l’estat de dret espanyol complirà l’article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans en el judici contra els líders de l’independentisme català és pura retòrica.