Origen i impunitat

Brussel·les, capital dels exilis polítics catalans, alerta de l’alt nivell de desigualtat i pobresa a Espanya. L’electoralisme, verbigràcia –instar a signar, el PP, contra la llei orgànica d’obligat compliment de l’Estatut d’Autonomia, firmar contra Catalunya!, en deien–, a canvi de vots –per al PP– contra Catalunya. Ja s’ha vist el bumerang. Trampa en va.

Electoralisme sobre la recuperació econòmica. Greu injustícia social. Milions i milions d’euros, cada any, de beneficis empresarials. Molt bé. En ascens el nombre de milionaris a les nacions que formen Espanya. Molt bé. Més riquesa material. Serveix per augmentar les oportunitats i el benestar del poble? Serveix per garantir el sistema de pensions, la sanitat, l’educació, l’ocupació, la justícia social? Estancament o avançament? A què empeny la contínua caiguda dels mercats borsaris i dels estalvis de molts ciutadans? A la ruïna o a pujar a Mart sense equipatge? Per cert, a Mart existeix el plec del vuitcentista i repressor 155, que tant demanen Casado i Rivera?

Les masmorres perpètues per als presos polítics, la impunitat per als separadors causants.