Vergonya al Parlament

Fa uns dies es va aprovar al Parlament una resolució “instant a preservar el patrimoni natural”, referint-se a les actuacions urbanístiques salvatges previstes a Palafrugell, Begur, Pals, Cadaqués... i denunciades per plataformes cíviques. Però (no ens féssim mal!) no han exigit la paralització i retrocés dels projectes, segurament davant les pressions dels ajuntaments, i els partits polítics que hi ha darrere. I se’n van a casa tan orgullosos, pensant que s’han guanyat el sou que els paguem. El ciutadà no comprèn com se segueix la mateixa política del franquisme en aquest aspecte, després de tants anys d’ajuntaments presumptament democràtics, però amatents als interessos especulatius i, possiblement en alguns casos, participant d’aquests. També sabem que amb la justícia que patim no s’esbrinarà mai els foscos interessos que hi poden haver. Un alcalde pot anar a la presó per raons polítiques, però és molt difícil que hi vagi pel fet de ser còmplice, sigui per acció (corrupció) o per omissió (no fer planificació urbanística preventiva, i mira que han tingut anys per fer-ho!). I no parlem de les competències superiors de la Generalitat, que si diuen que no hi poden fer res, doncs que pleguin, i ens estalviarem almenys aquesta despesa.

Soc català, nacionalista i independentista, però aquestes coses em reafirmen en la teoria que l’única millora que aconseguirem amb la independència és treure’ns de sobre la meitat dels paràsits que hem de mantenir (els de fora).