Opinió

De reüll

Pare, mare i filla

S’incompleix el dret a ser atesos en l’etapa més vulnerable de la seva vida

M’han explicat la història d’un pare, una mare i una filla que segurament és la història de molts pares, mares i filles del nostre país. El pare, 94 anys, en calma dins del núvol d’inconsciència que l’atrapa. La mare, 89 anys, amb la ment ben desperta per conjurar el desànim provocat per les seqüeles d’un ictus. Tots dos cobrant una pensió mínima i incapacitats per valdre’s per si sols. La filla inicia els tràmits de la llei de dependència, mentre atén la família i treballa. Sis mesos després se’ls reconeix el grau 2 (dependència severa) i encara sort que el pare dona per actiu el seu estimat president d’infància, Francesc Macià, perquè el metge avaluador ja s’havia decidit a trobar-lo prou bé pel fet que es cordava els botons d’una camisa que no hauria sabut on anar a buscar. 268,79 euros al mes i el termini de dos anys per rebre la percepció sense efectes retroactius, dos anys d’incompliment del dret en l’etapa més vulnerable de la seva vida. Cada dia 100 com ells moren en llista d’espera (dades de l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials). Mentrestant, la filla triplica jornades i s’incorpora a l’estadística de l’OIT que revela que les dones realitzen el 76,2% de les feines de cura no remunerades a àmbit mundial, una tasca que –a l’Estat– equival a 16 milions de persones treballant gratis vuit hores al dia, i al 14,9% del PIB. Alguna idea? Un pressupost que ho esmeni? Una mica de consciència –i de vergonya– almenys?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.