De reüll
Per a la Dolors
Quan abraci els pares pensaré que ella no podrà abraçar la seva mare
vigília de Nadal i tothom fent els preparatius perquè aquesta nit el tió cagui els millors regals i torni a ser una nit màgica per als més petits. Ultimant els preparatius de grans àpats i de trobades familiars. A punt per a les abraçades i els petons, els riures, els brindis i les queixalades dolces als torrons. El món no es para i les festes nadalenques ja les tenim aquí. Però serà, un any més, una celebració agredolça. Hi ha nou persones que passaran el Nadal engarjolades, sense haver estat jutjades, tot i que l’Estat espanyol ja les ha sentenciades. Lluny de les seves famílies, de les persones que estimen, privades de llibertat i amb l’ombra d’una condemna pràcticament per a tota la vida. Impossible posar-se a la seva pell. És una situació personal tan límit que ni es pot imaginar el patiment que deu suposar.
I aquests dies tindré molt present, especialment, la Dolors Bassa. I quan abraci els meus pares pensaré que ella no podrà abraçar la seva mare. I quan vegi brillar els ulls dels meus fills fent cagar el tió, pensaré que ella no veurà els de la seva neta. I només pensar-hi se’m fa un nus a l’estómac, una barreja d’indignació i de tristesa. La Dolors és una bona persona i el que li està succeint encara no m’ho puc acabar de creure. Passen els dies –tants dies!– i encara és allà. És un malson. Per això, Dolors, em fa fins i tot vergonya desitjar-te bon Nadal. Simplement, els meus desitjos són força, ànims, valentia i que es faci justícia.
