Opinió

De reüll

No tornarem a casa

L’ADN del patriarcat és resistent, però les dones encara ho som més

No tornarem a casa, a la sacrosanta casa de mares i àvies pata quebrada i descanso del guerrero. Ni acceptarem que els don Pelayo del XXI reconquereixin la cova del masclisme, la desigualtat i la violència per intercanviar els nostres drets pel seu poder. Durant 43 anys (1934-1977) de Sección Femenina ja vam patir l’estafa d’aquell particular destino en lo universal marcat per Pilar Primo de Rivera. Ens deien que Déu havia reservat per als homes el talent i la intel·ligència i per a les dones la decència i la submissió, que vam ser creades per servir-los i cuidar els seus fills, que anhelàvem sotmetre’ns a algú, que ens corresponia atendre les feines domèstiques, cuinar per al marit, escoltar les seves cabòries, obeir amb un somriure, complaure’l en tot i, arribat el moment, amb un pudorós gemec anàvem més que servides, perquè es tractava de procrear per la pàtria i parir amb dolor, i si de cas ell no quedava satisfet, s’esplaiaria a la casa de barrets. Ah, i si ens estomacava, paciència, que li pertanyíem fins que la mort ens separés. Temps mesquins, de franca misèria, que convé recordar ara que un grapat de gladiadors del juràssic cavalquen la bèstia d’El Pardo en direcció al seu gloriós passat. L’ADN del patriarcat és resistent, però les dones encara ho som més: ni tornarem a aquella casa de vexacions sublimades ni callarem davant la insidiosa, malèfica i vetusta veu. No volem manadas ni assassins de gènere, ni discursos que els estimulin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia