De reüll
La teranyina
El PSOE no és el mateix que el PP, menys ara que Casado emula Vox
La teranyina del pressupost espanyol ha enredat els partits independentistes. No són només xifres. De fet, els comptes pactats entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias no arriben ni al compliment de l’Estatut, suposat ham del president espanyol per pescar l’imprescindible vot de les forces sobiranistes perquè acabin veient la llum. El respecte a la llei com a arma de seducció, després d’anys de menyspreu absolut, és l’estratègia dels socialistes. I ni això. La proposta del PSOE queda curta respecte a la promesa que la inversió a Catalunya s’equipararà al percentatge del seu pes en el PIB estatal, d’un 19%. Fet públic el detall, se situa en un 16,8% i s’estira al 18,5% si s’hi sumen 200 milions pendents de l’any passat. Més del 13% que hi destinava Rajoy, menys del que fixa la carta catalana.
La del pressupost, però, no és una qüestió de números, o no només. Els comptes van lligats a la permanència de Sánchez a La Moncloa. Els independentistes ho saben, i també que, amb els seus defectes i limitacions polítiques, el líder del PSOE no és el mateix que el del PP. I encara menys ara que Pablo Casado s’escora a la ultradreta i competeix amb Vox. Deixar tramitar o no els números de Sánchez, heus aquí el primer dilema –després vindrà l’aprovació–. Malgrat que el projecte no ajuda, per insuficient, i tampoc s’esperen gestos significatius dels socialistes, ERC i el PDeCAT hauran de prendre una decisió. I explicar-la bé.
