Oposicions antiquades

Arran de la convocatòria de 5.000 places de docents per part de la Generalitat es torna a plantejar la utilitat de les oposicions tal com estan dissenyades, un sistema massa teòric per accedir a una feina a la funció pública. Tothom té dret a accedir a la funció pública d’acord als principis d’igualtat, mèrit i capacitat, amb proves objectives, però quan l’administració ha de fer ús de personal interí i substitut, que fa anys i panys que treballa, no té cap sentit sotmetre’l a unes oposicions que, per molt més pràctiques que diu el Departament d’Ensenyament que seran, és un sistema que no reflecteix la capacitat real del candidat.

Els interins i substituts bé prou que s’examinen cada dia que fan les seves classes amb dedicació i esforç. Els hem de tornar a sotmetre a un tribunal, amb la mala sort que just aquell dia tinguin un mal moment i no superin les proves? És un sistema obsolet i anacrònic, del segle XIX. Algú pot dir que és un greuge per als que encara no hi treballen, però no oblidem que el cas dels interins i substituts s’ha d’emparar en l’anomenada discriminació positiva, com reconeixen altres legislacions europees, és a dir, els qui fa molts anys que treballen a la funció pública pel sol fet de l’antiguitat ja haurien d’entrar directament com a fixos.

És un qüestió d’equanimitat, però la Generalitat no ho pot regular de manera diferent perquè els principis legals generals d’accés a la funció pública són una competència estatal constitucional. I d’aquí no passem.