La seguretat veïnal, una prioritat

Els darrers successos delictius que s’han produït en domicilis de diversos territoris de Catalunya es poden qualificar de veritable onada de robatoris. Ho demostra la intensitat del fenomen, la reiteració delictiva, l’àmplia extensió territorial que abraça i la sospita de l’existència de bandes de lladres especialitzades i professionalitzades que modernitzen les tècniques delictives amb actuacions ràpides difícils d’interceptar. S’ha de reclamar als Mossos una major efectivitat però cal ser conscients de la impossibilitat de patrullar zones tan àmplies com les afectades, moltes d’elles en urbanitzacions, la qual cosa no vol dir que calgui reforços amb l’ampliació d’efectius al cos, que està sota mínims i amb una reestructuració interna de funcions dels agents. Igual com les policies locals, que també han de tenir un paper destacat en la lluita contra els robatoris però també es veuen limitades per la impossibilitat legal d’ampliar plantilles.

Per això, la tasca policial cal reforçar-la amb iniciatives de seguretat complementàries. Com els agents privats contractats a Vielha, el Vendrell, l’Estartit, Premià de Dalt, Roses o Sitges. O la figura del sereno recuperada a Santa Coloma de Gramenet. Iniciatives necessàries, però que cal ordenar i supervisar, sempre acotades a l’àmbit de la vigilància. La tasca policial no pot privatitzar-se. Primer perquè la ciutadania ha de tenir la garantia que les forces de l’ordre s’ajusten a criteris d’actuació sota el control de les autoritats competents per l’ordenament democràtic. I en segon lloc perquè supeditar la seguretat a recursos econòmics provoca injustos desequilibris entre qui viu en un municipi que pot sufragar la seguretat privada i qui viu en un altre sense capacitat econòmica.