Demofeixisme

En els darrers temps hem vist com a la societat espanyola es produïa un fenomen molt preocupant, les demandes socials estan derivant cap a formes autoritàries de govern i els partits han hagut d’escollir entre la seva ideologia i la que el poble demana, aquella que possiblement els mantingui en el poder o com a mínim no els comporti ser un partit residual.

Un (o els dos) per conviccions i/o l’altre (o cap) per ànsia de poder, però els dos grans partits espanyols (PP, PSOE) han fet aquest viratge, tot perfectament legítim però de moral més que qüestionable. Recordem la famosa frase de Groucho Marx “Aquests són els meus principis i si no li agraden en tinc uns altres.”

Estem assistint impassibles i impotents a la deriva feixista del poble espanyol, i aquesta no té aturador, cada dia es veuen més valents i es tornen més rabiosos i el estado español promou i aprofita aquest fet per engegar la “campanya definitiva”, aquella que posarà fi no sols a l’independentisme sinó, si poden, també als catalans. Aquest és el seu projecte d’estat, “mani qui mani”. “Estos son nuestros principios y, si no os gustan, cárcel para todos.”

Marxem abans no sigui massa tard. No n’hi ha prou que “els carrers siguin sempre nostres”, cal omplir-los d’esperança... i ara mateix estan buits.