Tanta i tanta vergonya

Avui, 12 de febrer, és recordat perquè a Barcelona va tenir lloc el judici i els 13 martiris que va patir una jove que va gosar protestar davant de les autoritats de l’època. Es deia Eulàlia i és el màxim exponent de les llibertats civils. Segles després i el mateix dia comença un judici a Madrid contra uns polítics i activistes que han fet el mateix que santa Eulàlia, defensar les llibertats civils. Que aquest judici comenci és una vergonya i un escàndol per a qualsevol democràcia. Molt per sobre de la unitat d’Espanya, que és una opció política igual de respectable que les altres, la Declaració Universal dels Drets Humans i tots els tractats europeus i internacionals emparen i defensen el dret a l’autodeterminació dels pobles, el dret a vot, el dret a la llibertat d’opinió, pensament, manifestació i afiliació política. La mateixa Constitució espanyola, aquesta que fan servir d’escut i espasa, a les seves pàgines empara la dissidència política. Malgrat això, avui comença el judici més polititzat de la història de les democràcies europees, una farsa judicial edificada sobre una mentida. Tenim les defenses més sòlides, però ara ja sabem que la maquinària judicial de Madrid està sobrada d’efectius, recordin les ordres de processament de ciència-ficció, i el fet que l’acusació seurà de costat amb l’advocacia de l’Estat, la fiscalia i la ultradreta. Quanta vergonya.