Raonar per l’estómac

Totes les feines són respectables. També la política, amb honradesa. Em sap greu que hi hagi gent que posi tots els polítics al mateix sac. És igual el president Puigdemont que un tal Ansar, instigador d’una guerra mentint? Comparable l’Oriol Junqueras o Quim Torra, intel·lectuals cultes, amb un analfabet que confon mandarina i taronja? Són equivalents els dirigents sectaris de Vox, PP i Cs, que pensen per l’estómac i elaboren verborrees de mentides i fal·làcies, amb els nostres presos i exiliats polítics, que aguanten amb dignitat l’odi del neofranquisme i de la corrupta casta vividora? Tenen la mirada afectada els radicals en definir l’extrema dreta només com a populista? Quan els ultres qualifiquen els independentistes de nazionalistes, ho fan davant l’espill? Els xenòfobs actuen amb el mateix criteri envers els encaputxats, d’uniforme o no? I amb la presó provisional, si és un violador o un pres polític? Els espanyolistes supremacistes, ben cert, són populistes! El que fan els neofeixistes demofòbics (excuses pel pleonasme) no té nom. O sí: maldat! Els manca tota ètica i equitat. Però tenen moral: la nacionalcatolicista! No saben prou, però, que som un poble mil·lenari, no com ells, amb l’entelèquia inventada de Ñ. He volgut fer de bumerang.