Una sentència de difícil encaix

Amb l’inici del judici al Tribunal Suprem pels fets de l’1 d’octubre, penso fredament i n’hi ha per preocupar-se. Des de l’inici, la instrucció ha estat subjecta a ingerències polítiques i això ha alterat l’ambient de serenitat que cal per a un judici amb garanties.

S’acusa de greus delictes sense prou fonamentació. Unes acusacions de difícil encaix en el nostre ordenament i no compartides per la justícia de països europeus, que es ventilaran en un judici que serà seguit amb lupa per molts organismes europeus. Un judici amb testimonis i proves admesos o denegats amb dubtosos criteris i on trobarem a faltar, per exemple, el testimoni de l’alcalde de Sant Esteve de les Roures.

El judici acabarà amb una sentència i haurem de veure com es justifiquen les greus acusacions que s’han plantejat fins ara. Si s’apliquen les penes que es demanen, hi haurà polèmica a tot el món, i si no s’apliquen, els partits extremistes no es conformaran i caldrà veure com reaccionaran.

A més, quan els polítics parlen i diuen el que els convé, penso en allò que ens deien de petits: “Et cauran les dents!” Si fos cert, quants polítics desdentats veuríem.