El lector escriu

Tensió als carrers de Barcelona

Fa uns dies anava passejant per Barcelona i em vaig trobar molts policies i manifestants amb les cares tapades i estelades. No sé com vaig acabar barrejada entre la multitud i encara menys com la situació va derivar en la següent: amb uns simpatitzants de Vox en un costat del pas de zebra i una colla d’independentistes a l’altre. La tensió en l’ambient era palpable i només va caldre tirar un cerilla perquè explotés. Aquesta cerilla va ser un crit insultant els de Vox. El que va tenir lloc després va ser un efecte dòmino: tot el que semblava que en uns primers moments s’havien contingut, van començar a cridar-ho. Tots dos costats van començar a insultar-se, i jo em vaig espantar perquè veia un odi i una ràbia en els seus ulls que no podia entendre. Tot d’una un policia es va posar al mig i va dir: “ Senyors, la meva feina no és estar aquí vigilant que no es matin perquè no saben respectar-se ni acceptar altres opinions, així que els aconsello que recordin que són persones humanes. Els policies ens n’anem.” Després d’això els de Vox, que eren minoria, van dispersar-se i els independentistes van callar. Així que jo vaig tornar cap a casa reflexionant sobre com unes paraules havien fet que les persones passessin de l’instint animal d’atacar mogudes pels sentiments a recuperar el pensament racional. I és que la línia que ens separa dels animals quan ens deixem portar pels sentiments, soterrant la racionalitat, és molt fina.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia