Full de ruta
Una farsa
Els primers dies deixen clar, per part del mateix tribunal, que aquest judici és polític i, a més, que els polítics del PP se li’n riuen a la cara
Que el judici contra els líders independentistes és polític, és una obvietat i el mateix Tribunal Suprem ho va admetre, de facto, quan va decidir agrupar tots els testimonis polítics i quan, en saber-se que el 28 d’abril hi haurà eleccions espanyoles, va prémer l’accelerador fins al punt de vulnerar, fins i tot, els drets fonamentals dels presos polítics, pel que fa a les comunicacions amb les seves famílies, i el seu dret de defensa en canviar criteris d’interrogatori als testimonis. Ara, a més, sabem que és cert que, com alguns van denunciar des del primer moment, és una farsa, una farsa perquè la sentència, que serà duríssima, està escrita, però també des del punt de vista formal, més enllà de la imatge hipergarantista que ha intentat donar el president de la sala, Manuel Marchena.
I per què és una farsa, més enllà de jutjar el fet de posar urnes, és a dir, des del punt de vista més formal? Les declaracions dels màxims responsables polítics del darrer govern del PP d’aquesta setmana ho han deixat clar. Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría i Juan Ignacio Zoido han superat de sobres la infanta Cristina en el ja famós “no ho sé, no ho recordo”; però és pitjor, és que Rajoy va ser capaç d’afirmar que no recordava ni si s’havia vist amb el lehendakari del govern basc, Iñigo Urkullu, quan, entre d’altres vegades, s’hi va reunir presencialment més de dues hores a La Moncloa. I sobre l’operació policial més important dissenyada mai a l’Estat, davant, recordem, de l’amenaça d’una rebel·lió, Rajoy va derivar la majoria de les explicacions en Sáenz de Santamaría i aquesta en Zoido. I aquest en Diego Pérez de los Cobos. I esperem que aquest no ho faci en el pobre agent que era sobre el terreny.
En aquests primers dies de judici, la fiscalia ha retret als acusats que incitin a manifestar-se o cridin a un crim tan greu com votar. I el súmmum de la farsa és que la fiscalia (Vox no dona per a més) exhibeixi unes piulades per incriminar els presos polítics. Però, en un judici penal no es jutgen fets? Unes piulades són fets? Grotesc.
