Sr. Josep Maria Uyà, parlem-ne

Amb tots els respectes, les meves diferències amb el vostre article Sr. Jorge Mario Bergoglio només tenen un objectiu, el diàleg que sembla que vós no accepteu però que no dubto que no negaríeu, seguint l’exemple de Bertrand Russell, pensador que admiro. Les diferències, deia, no han de ser obstacle per parlar. Condemno, com vós, la pederàstia amb una diferència, que jo l’he patida acusat per unes alumnes i vaig donar la cara i el problema, solucionat. Buscaven aprovar sense anar a classe. Un argument que ha estat moda aconsellat fa molts anys pel famós llibre vermell. I en el temps de la pederàstia acusadora corria pel nostre país. No pretenc excusar els culpables, que han de ser jutjats i sancionats. Pot no estar d’acord amb mi, però la situació actual contra l’Església ajuda molt a amplificar el ressò. Sr. Uyà, li serè molt sincer, soc un exsacerdot secularitzat, i li confesso que en una entitat religiosa, que també formen humans, seria força anormal la no-existència d’escàndols com aquest. Li pregunto: què és la llibertat? Senzillament aquella qualitat que té la capacitat de reciclatge i amb ella la persona respecta la seva dignitat. He començat dient que semblava, però per a mi només ho semblava, perquè vós no us vàreu dirigir al càrrec sinó a la persona i m’ho fa pensar la sol·licitud que li féreu, sabent que, l’autoritat, la dona el càrrec i és la persona la que pensa. Sr. Uyà, pensant i dialogant es troba la solució als problemes que atribuïu a l’Església. Només en cito un i la resposta de l’Església que pensa: Galileo Galilei, quan quedà sec, qui li feia de secretari? Un sacerdot escolapi de l’Església que acuseu d’anticientífica i contrària a la cultura grega i precisament l’escolàstica s’emmiralla en la filosofia d’Aristòtil. Sr. Uyà, estic segur que vós també defenseu el diàleg, ho he llegit entre línies. Dialoguem, que és allò que no deixa fer la política espanyola i mundial.