L’educació i la igualtat d’oportunitats
El Pacte contra la Segregació Escolar a Catalunya impulsat pel Síndic de Greuges i la conselleria d’Educació és una bona notícia, perquè afronta, per fi i sense complexos ni eufemismes, el principal problema del sistema educatiu al nostre país, que és la distribució desigual de l’alumnat d’origen immigrant o amb necessitats socioeconòmiques entre els centres educatius d’un territori, cosa que acaba estigmatitzant alguns d’aquests centres i, a la llarga, provoca una reducció de les oportunitats educatives, posant en risc la cohesió social.
El pacte neix amb un gran defecte, també, perquè tot i tenir el suport del Departament d’Educació, estar subscrit per 122 ajuntaments inclosos quasi tots els de més de 10.000 habitants, i tenir el suport de les escoles concertades i la majoria de l’arc parlamentari català, encara no té el consens de tota la comunitat educativa, en particular de la Ustec (sindicat majoritari de mestres) i la Federació d’Associacions de Pares i Mares (Fapac), que consideren que afavoreix les escoles concertades.
El repte és triple. Cal desenvolupar les 189 mesures incloses al pacte, que afecten les escoles públiques i concertades, i aquest és el compromís adquirit pel conseller Bargalló; cal també corregir tant com sigui possible el dèficit d’inversió pública en educació, que encara està lluny del 6% del PIB que preveu la LEC, i cal aconseguir com més aviat millor la implicació de tota la comunitat educativa. Només així s’aconseguirà efectivament corregir el desequilibri social de l’alumnat entre col·legis d’una mateixa zona i, en definitiva, garantir el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats.