Eleccions

Dels polítics en general, em molesta que no sàpiguen el que val un cafè fora de l’ hemicicle o que només entrin als mercats municipals en temps d’eleccions. No m’agraden els provocadors ni els que tergiversen els versos de Joan Maragall: “Escolta, Espanya, aquest clam de llibertat.” Això és torrià i no maragallià. Diferència com en els anuncis de detergents. I, per descomptat, em desplau tanta mentida i tanta podridura moral.

Dels polítics que són ara cridats a eleccions, m’agradaria veure preocupació per la contaminació dels oceans, els excessos químics, l’abús de residus o el verí que respirem a les ciutats. Voldria uns polítics que no tractessin la cultura com una sensesostre que ha de dormir als caixers de Bankiaignorància.

I, com que Europa no ens queda tan lluny, votem l’Europa de la Mary Shelley, de la Concepción Arenal i de la Maria Mercè Marçal.

Votem a favor de l’ecologisme i dels drets humans. A favor de les armes de creació i no de destrucció. En pro de la bellesa i no de la vilesa.