“Lilis”, ja fa 51 anys!

Podem celebrar-ho, gràcies als companys Gil Costa, Jordi Carreras i a tots els exsoldats: de quintes i voluntaris, aquests darrers hi entraren el 18 de gener del 1967. S’incorporaren al CIR 9 el dia 24, i juraren bandera el dia 2 d’abril. El dia 12 foren destinats a diferents batallons: mixt d’enginyers IV - transmissions o sapadors - artilleria, cavalleria. infanteria... Es llicenciaren el 31/08/68. (768-117 / La primera crida de la quinta del 1966 passà a la reserva el 24/01/69 en acomplir 24 mesos de servei militar).

Pertanyem a la generació de postguerra i a l’època del racionament. Els nens/es començàvem a l’escola als sis anys. No ens ensenyaven solfeig. El cant l’apreníem d’oïda, per repetició. Als sis anys no enteníem el significat de les lletres, ni per què ens les feien cantar: “Rataplam! / El regimiento infantil / Rataplam! / Va a luchar, al marchar!/ Por el honor de la bandera / Vamos temprano a combatir /...” (i ara alguns polítics diuen que l’escola catalana adoctrina?). Una altra deia: “Prietas las filas / recias marciales...” En altres cançons no sabíem què deia l’última lletra: “Patria, justicia y paz” (o pan?). La gana que patien alguns els feia cridar ben fort: “Pan!” A la nostra generació les noies feien el servei social i els nois, el servei militar. En aquella època quasi tot era pecat. Els que venen a la trobada anual estan capacitats per exercir càrrecs de govern al Ministeri de l’Interior o de l’exèrcit, perquè recorden que: no s’ha de cometre fals testimoni ni mentir. Tampoc podien perdre la gorra ni oblidar-se l’armament. Sabien qui els donava les ordres.