Medicaments en crisi

Ja fa set anys que treballo en una farmàcia. Cada dia, en cada comanda, m’he trobat que algun medicament no se subministrava. I és normal. Però la situació dels últims mesos s’ha tornat esgarrifosa. Més de quaranta referències de les que demanem habitualment estan en situació de falta. S’estima que el desproveïment afecta 508 medicaments. I mentrestant Sanitat afirma que ho té tot controlat, que estan posant en marxa accions preventives i que sempre existeix un producte per substituir. Que aquest problema no afecta el pacient. Mentides. Com es nota que vostès, senyors i senyores de Sanitat, no treballen darrere el taulell. Com es nota que hora rere hora no han de dir als pacients que no poden subministrar-los la seva medicació. Com es nota que no viuen l’angoixa de no trobar aquell medicament que per fi controlava la seva condició. I quin és, doncs, el problema de fons? Econòmic, com sempre. Retallar en els serveis més bàsics. Perquè portem anys veient com gradualment el preu dels medicaments es redueix. Han obligat els laboratoris a rebaixar els preus fins a mínims insostenibles. Fins que aquests han dit prou. Fins que han decidit que no els interessa comercialitzar aquest medicament o que Espanya serà l’últim país on serviran. I tot perquè per a vostès la sanitat es troba a l’esglaó més baix. Els ciutadans som l’última prioritat per a vostès. Així ho han demostrat.