Assange

Aquests dies hem pogut veure el rostre del fundador de Wikileaks. Com han passat els anys des de l’última imatge! El seu rostre lògicament ara es veu més envellit, però també hi hem pogut detectar la marca de la resistència amb què ha sabut mantenir la seva posició. Mentrestant el Comitè per a la Protecció dels Periodistes ha mostrat la seva preocupació per la persecució que fan els EUA contra Assange. És evident que tota la informació que ha filtrat al públic les autoritats de torn no volien que fos sabuda i que la forma com ho ha fet no deu ser legal del tot, perquè si no, no el podrien perseguir. Però si la llibertat d’expressió sempre ha de témer el que pugui fer un poder superior, llavors no existeix aquesta tal llibertat. Aquest home ha mostrat fets que certs països haurien preferit mantenir ocults. Sigui com sigui, Assange continua sent per a uns un heroi i per a d’altres un perill. Alguns s’hi solidaritzaran i d’altres el condemnaran perquè els secrets que ha desvelat o pot continuar desvelant poden ser beneficiosos o perjudicials segons el punt de vista des d’on es mirin. I algú així no pot agradar a tothom, i menys als poders que posa en evidència.