Polítics del Congrés

Què no pots fer si ets un simple mortal: saltar-te un control de seguretat d’aeroport, portant droga, explosius o... Disposar d’un àpat menú de qualitat i quasi regalat. Dir que 9.000 € és xavalla. Fer –és un dir– d’assessor d’una gran empresa (de l’Íbex, millor) quan deixes de ser diputat, guanyant pasta llarga. Servir-te d’informació privilegiada encara que després la CNMV et posi una multa, i no dimitir. Clamar ara per una llei que despenalitzi l’eutanàsia i no aprovar-la abans. Saber que membres de l’alta judicatura van amb menors d’edat i no denunciar-ho; i sense vergonya. Ser corrupte i tenir patent de cors per qualificar els independentistes de colpistes. Perdre els papers com un sobiranofòbic estrambòtic escampant odi, tenint plaça segura a Europa. Omplir-te la boca de sensibilitat social, portant a la pràctica polítiques de capitalisme agressiu. Anomenar-te d’esquerres i ser neocapitalista. Rebre diner negre, en sobres o sense. Presumir d’honestedat i viure de fons obscurs. Fer-te passar per culte i no saber història. Jugar al Candy Crush o adormir-te mentre representa que estàs treballant. Inflar el currículum i amagar renda, gallejant de transparència. Presumir d’un fals màster. Decretar el 155...

El 28-A i el 26-M, tothom a votar. Ells ho faran.