Burocràcia a Madrid

El 1973 vaig tenir un fill a Barcelona. El 1974 em vaig exiliar voluntàriament a l’estranger després de l’execució de Puig Antich. A l’estranger va néixer el meu segon fill el 1976. Vam tornar a Catalunya després de la mort del dictador. Recordo la foscor d’aquells anys del franquisme, la burocràcia i la indefensió en què vivíem. Ara he demanat les partides de naixement dels meus fills per poder tramitar la meva jubilació. Sol·licito la del primer al registre civil de Barcelona i me la donen al moment, amb amabilitat i diligència. Demano la del segon al registre civil central, a Madrid, i em diuen que triguen entre 4 i 5 mesos, que tenen demora. No em donen cap alternativa, ni tan sols una cita prèvia per demanar-la en persona. Em torno a sentir atrapada en una burocràcia sense sentit, indefensa. Després no entenen que ens vulguem independitzar d’aquest estat central, amb aquests tics que recorden velles històries del passat centralista, burocràtic i autoritari que et feia sentir tan indefens com em sento jo ara.