N’estic molt tip

Francament, n’estic molt tip! I això que només ha començat la campanya electoral. La quantitat de bajanades que s’han sentit en precampanya donen una idea del que sentirem... millor dit, patirem. L’espectacle ha començat! Quan un discurs ideològic es substitueix per plantejaments i promeses surrealistes, quan el constructivisme és inexistent, quan tot l’argumentari es basa en la desqualificació, la difamació, la mentida, l’insult, l’amenaça, la provocació, la manipulació, les denúncies i querelles sense sentit, i altres despropòsits, no hi ha cap mena de dubte: la desaprensió s’ha apoderat de la política. Estic tip de manca d’ètica, de discursos buits de contingut, de demagògia, de populisme, de mítings performance, de corrupció, d’impunitat... També estic tip de fatxenderia, de narcisisme, de prepotència, d’arrogància, d’actituds i comportaments impregnats de supèrbia, i de mala educació exhibida de forma permanent. Però per damunt de tot, estic tip de la nul·la consideració envers la ciutadania, una ciutadania a la qual es falta al respecte sistemàticament i que només interessa per aconseguir vots quan es convoquen comicis, ja sigui a àmbit municipal, autonòmic, estatal o europeu. Sense cap mena d’escrúpol, l’objectiu és únic: parasitar a costa del sistema.