L’escola privada concertada: la de tots?

Recentment s’ha donat a conèixer un document elaborat per les escoles privades concertades de Girona en què descriuen la necessitat de defensar el seu model i la importància que tenen en el sistema educatiu. Potser caldria recordar que el model d’escola privada concertada gaudeix d’un sistema avantatjós en comparació amb les escoles públiques. En aquest sentit, si des del sistema d’educació concertada es té la impressió de falta d’equipaments, es podria proposar fer una permuta immediata de centres, amb els centres de l’escola pública. Si l’escola concertada vol ser realment una eina d’integració social, que obri els seus patis i instal·lacions als alumnes de les escoles públiques, sovint en barracons o amb patis diminuts. O que obri els centres a la població amb pocs recursos i d’origen immigrant. Només cal comparar els perfils socioeconòmics dels usuaris de cada sistema per entendre que existeix una discriminació envers l’escola pública que fa que moltes famílies de classe mitja-alta escullin el sistema privat concertat. Com a societat, potser ha arribat el moment de fer una reflexió profunda de com s’han de destinar els recursos públics i del significat i valor de “l’escola pública”. A “l’escola de tots”, pot tenir-hi cabuda el negoci privat? Pot tenir-hi cabuda un sistema acusat pels mateixos inspectors d’hisenda d’haver induït el frau fiscal a través de declarar alguns pagaments com a donacions a fundacions? Pot tenir-hi cabuda un model que segrega? La campanya orquestrada des del model privat concertat de l’educació per intentar influir de mala manera en les pròximes eleccions a Girona i Salt, intentant atorgar-se una posició d’escola pública responsable, només em provoca un sentiment: vergonya.