Què passa amb la justícia?

El diari Courier-Journal de Louisville, Kentucky, EUA, ha informat en un dels seus números de l’any de 1956 que un jutge es va jutjar a si mateix, es va sentenciar a pagar una multa, i la va pagar. Va fer tot això davant del mateix tribunal. Aquest jutge va procedir així perquè sabia que l’aplicació de la justícia ha de ser imparcial, sense fer “accepció de persona”. En el nostre país estem assistint a un judici, presidit per un jutge que ha demostrat, fins ara, suficients vegades, que no fa principalment un molt bon ús de la imparcialitat. Estem assistint a un judici farsa, en què es pretén jutjar persones que van actuar només seguint la voluntat democràtica d’un poble. Però què és la justícia?, es preguntava el filòsof Plató. A més, hi ha dues persones, la Tamara reclosa a Viladecans i l’Adrià a Brussel·les, que fa un any que esperen que algun jutge es faci càrrec del seu cas. Senzillament vergonyós. Quina mala imatge està donant la justícia espanyola. I ara, per si fos poc, el cas de la María José Carrasco, a la qual el seu marit va ajudar a morir i a qui col·loquen a un jutjat de violència domèstica. Aquesta és la justícia del nostre país? Si aquest és el funcionament de la nostra justícia jo sento vergonya de ser espanyol. I per si fos poc, amb candidats a les eleccions generals que, al matí diuen una cosa i a la nit en diuen una altra. Un país així, amb un qualificatiu que encara és suau, és senzillament deplorable.