Via Crucis electoral

Em sorprèn que encara algú cregui cegament en les promeses que es fan, així com també en les que es desfan en campanya electoral. Estem massa acostumats a viure constantment una política renyida amb tots els bàndols, sigui quina sigui la ideologia de l’oponent, i presenciant debats d’allò més patètics, més semblants en el seu tarannà a les baralles d’un pati d’escola.

La censura ha cobrat un protagonisme tal que ens la trobem quan és tan necessari informar, i l’enyorem quan qui no té pèls a la llengua deixa anar burles nefastes, per una boca que ben bé s’hauria d’ensabonar. Per no parlar de les perles que alguns polítics, queda palès que amb coneixements bastant limitats, s’atreveixen a pronunciar amb total impunitat, talment com si no hi hagués un demà.

I, per acabar-ho de rematar, el combat dels poders polítics més inversemblant ha caigut enguany en Setmana Santa, per tal que tots plegats en patim la penitència, d’aguantar-ho sense anestèsia ni conformitat.