De reüll
Museus, els oblidats
Ningú, ni en campanya electoral, es compromet amb els seus problemes
La Fundació Joan Miró va començar l’any acomiadant dràsticament la seva plantilla de treballadors per no generar més deute. La Fundació Antoni Tàpies, ofegada també per un pressupost de pena, ha hagut de fer mans i mànigues per poder dissenyar un programa d’exposicions i d’activitats digne. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), només els falta demanar almoina als turistes per aconseguir activar el projecte d’ampliació que necessita per presentar les seves col·leccions que ara té condemnades a la foscor dels magatzems. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) s’ha mobilitzat com mai (amb més o menys encert, però això és una altra història) per fer de la capella de la Misericòrdia un ambiciós espai de cultura. El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) hem sabut que continua existint perquè el seu nou director, Jusèp Boya, ha organitzat a correcuita una interessantíssima exposició sobre la salvaguarda dels tresors arqueològics en temps de la Guerra Civil espanyola. Conclusió: els nostres museus han de lluitar cada dia contra un munt de contratemps, prejudicis, inclús menyspreus, befes i directament declaracions d’odi. Hi ha una campanya electoral en marxa, i ningú té present aquest teixit d’institucions que s’aguanta per un fil. Ningú es compromet seriosament amb els seus problemes. Són els grans oblidats.
