Tornem-hi

Sense recuperar-nos de les recents conteses electorals, iniciem els comicis per a les municipals i les europees. Les primeres són d’utilitat immediata, transcendents per a la vida quotidiana; les segones són llunyanes i estranyes, emmarcades en el vague procés de nació enginyada per unes nacionalitats –immutables i receloses– que han estat erigides sobre antigues sobiranies subjugades. Per a les municipals, de pretendents no en falten perquè a les llistes dels partits tradicionals s’hi han d’afegir aquelles que són locals i prioritzen la proximitat, gent que sense sentir-se unida a un partit, o simplement col·locant-s’hi al marge, senten la necessitat de fer coses pel seu municipi. Són les llistes dels “movem”, “som”, “junts per”, “iniciativa per”, “XX per”. Administració i gestió en lloc d’ideologies. De què ens serveix una dreta que l’enyor l’emmalalteix, un socialisme ambigu que volent abastar dreta i esquerra no troba el centre, un comunisme amb contínua disfressa que, embussat, no es mou dels orígens i de la fe al seu credo, i un inconcebible “antisistema” que s’anul·la en si mateix? El càrrec d’alcalde obliga a la concreció i al detall, aquí no valen els simples intercanvis d’insults entre aspirants al càrrec, valen les propostes de solucions congruents als problemes que afecten l’espai municipal, i la gent que hi viu des de sempre i la que hi desitja viure. Els programes?, a dojo, un d’ells signat per un filòsof que –a més– hi toca; potser als tècnics i experimentats ja els coneixem i ens falta això, un filòsof. Dels clàssics ha quedat escrit: “Si la societat és governada per filòsofs, els problemes de la convivència humana podran ser solucionats.” Doncs queda dit.