L’altra cara dels “falsos becaris”

Carta en resposta a la notícia que va sortir a TV3 el dia 11 de maig del 2019, “Inspecció de Treball investiga falsos becaris a les universitats públiques”.

Com a estudiant de 5è de medicina i becària a l’Institut de Llengües de la Universitat de Lleida (UdL), podria ser sospitosa de víctima d’un “contracte laboral encobert” per falta de relació entre els meus estudis i la beca.

Però no comparteixo, en absolut, aquesta visió. Pel que fa a la UdL, el departament on es va a fer de becari el tria un mateix. Si l’àmbit de la beca no és d’interès, la solució és tan senzilla com no demanar-la, i si es busquen pràctiques especialitzades fora de la universitat no és el mateix concepte.

Cada coordinador és diferent, però en principi els becaris tenen unes condicions que permeten compaginar els estudis amb la beca, impossibles de trobar si fos un contracte laboral. Entenen que ets estudiant, que d’un dia a l’altre et poden canviar una classe o que per algun motiu no puguis anar a treballar i hagis de recuperar les hores un altre dia. Tens condicions de becari, no de treballador.

La Inspecció de Treball a què vaig anar va ser una decepció. Només em van demanar què estudio i quines tasques faig com a becària. No em van demanar si tenia interès per la beca o si les condicions eren les adequades, a la qual cosa hauria respost que sí sense cap dubte. Des de fa quatre anys soc professora d’anglès, per tant, tot i estudiar medicina, penso que dins la meva formació transversal aquesta beca m’haurà aportat molt.

En definitiva, és important investigar si les condicions dels becaris són bones o no, però un enfocament equivocat pot posar en perill una gran oportunitat i flexibilitat a gent que necessita treballar a més d’estudiar, i que ha passat de treballar en llocs on no s’adapten als estudiants i amb condicions precàries a treballar a la universitat, amb unes condicions dignes i que aporten molt més del que es podria imaginar des de fora.