L’art a la Franja

Llegeixo que el bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls, ha explicat que va rebre una carta del Bisbat de Barbastre-Montsó demanant que el de Lleida sortís del Consorci del Museu de Lleida per lliurar les obres a l’Aragó a la qual Giménez Valls va respondre recordant que “no té competència per lliurar les obres” pel fet que estan protegides per la Llei de patrimoni català.

Efectivament, el Parlament de Catalunya, per tal d’evitar qualsevol malentès en les competències assignades a la conselleria de Cultura, va redactar i aprovar el 4 de Juny del 2008 la moció 32/VII, (publicació: BOPC 278) en la que s’insta al govern català a impedir qualsevol trasllat de les obres d’art provinents de la Franja de Ponent conservades al Museu de Lleida.

A tot això cal recordar que amb mig Govern –legítim– a la presó i l’altre mig –legítim– a l’exili, la que va ser presidenta de facto de la Generalitat de Catalunya, Soraya Sáenz de Santamaría, exigia a la trobada d’economia a S’Agaró que els independentistes as­sumissin responsabilitats per “la fractura i la factura” ocasionades pel procés i de ia que l’aplicació de l’article 155 de la Constitució era una “mostra de respecte als catalans”.

I com a “mostra de respecte als catalans”, el ministre de Cultura de facto de la Generalitat de Catalunya, Méndez de Vigo, fent ús i abús de les atribucions que li concedia l’article 155, aprofità l’ocasió per ordenar a corre-cuita al Museu de Lleida –sense esperar a les eleccions del 21-D– que entregués a Aragó –gratis et amore– 44 obres d’art originàries del monestir de Sixena. És evident que, en aquests moments de la història, la divisió amb criteris provincials –polítics o eclesiàstics– del patrimoni de la corona catalanoaragonesa –coalitzada per Catalunya i Aragó– no es pot justificar de cap de les ­maneres...