L’Anàlisi del Sr. Esteve Vilanova

No estic totalment d’acord amb l’article del Sr. Esteve Vilanova del dimecres 29 de maig.

No estic d’acord en el plantejament que ell fa del mecenatge i de les donacions i aportacions de particulars milionaris i grans empreses a la societat.

Evidentment, són molt d’agrair tots aquests mecenatges i aquestes aportacions, però el que caldria primerament és veure d’on provenen a vegades aquests milions, perquè al món, si es treballa de manera ètica al 100%, no és tan fàcil fer tants milions, i no només a còpia de no pagar impostos.

No oblidem d’on van treure els seus diners alguns d’aquests mecenes, alguns eren indianos, i entre ells algun va traficar amb esclaus; més tard, alguns d’aquests, també mecenes i grans fortunes, van fer grans negocis a costa de les dues guerres mundials, ja que Espanya se’n va mantenir al marge, amb el tràfic en negre de mercaderies (i a Catalunya i a Espanya n’hi ha alguns exemples).

D’altra banda, alguns d’aquests grans empresaris i grans fortunes treballen amb una ètica al 100%?, quins sous es paguen a la Xina, a Turquia, a l’Índia, a Bangla Desh...?, uns sous de misèria; evidentment, quan s’ha dit això, la resposta és que si aquestes empreses no hi fossin la gent d’aquests països es moriria de gana, però això per mi no és una resposta vàlida, és còmoda i tranquil·litzant, però si es paguessin sous perquè la gent pogués viure com a persones i no nomes sobreviure, potser aquestes grans fortunes no serien tan grans fortunes i la responsabilitat social estaria millor, d’entrada, sense necessitat de tantes aportacions ni tants mecenatges.

No vull pas donar la raó al Sr. Pablo Iglesias, ni de bon tros; ara bé, tampoc la dono totalment al Sr. Vilanova en el sentit contrari.