El Banc d’Espanya, au de mal averany

El governador del Banc d’Espanya i alguns dels seus màxims responsables insisteixen, una vegada i una altra, que l’augment del sou mínim fins a 900 euros/mes comportarà una pèrdua de llocs de treball. Després de sis mesos de l’augment, i quan totes les estadístiques desmenteixen aquesta afirmació, continuen insistint en la qüestió sense cap propòsit d’esmena.

El tema és greu, perquè el Banc d’Espanya hauria de tenir en compte els interessos de tota la ciutadania, i no només els d’una minoria de nostàlgics de temps passats amb sous molt baixos. Només cal mirar l’Europa industrialitzada, on fa molts anys que uns sous dignes són ben compatibles amb unes economies desenvolupades i que tenen poc atur. Al contrari d’Espanya, que, amb els sous baixos, tenim unes taxes d’atur molt altes.

Uns sous baixos perjudiquen quasi tothom. Per un costat, els treballadors afectats, però per l’altre, tant la Seguretat Social com l’economia en general, frenada per la falta de poder adquisitiu de molta gent. Allò que sí que hauria de preocupar el Banc d’Espanya és com aconseguir crear ocupació i millorar la productivitat amb mesures positives, i no pas amb sous baixos.