Keep calm
Els tresors de Can Xapes
Fa poc, la vella i la nova generació es van ajuntar per oferir un sopar de tribut a la història
Can Xapes va ser un autèntic referent de la cuina gironina. Un espai que, a poc a poc, després de ser un cinema i un bar, es va convertir en un restaurant d’un nivell altíssim que combinava la devoció pel producte, la delicadesa en el servei i, als fogons, una autenticitat sense escletxes. “Cuinant amb carinyo, tot surt més bo”, diu la Maria Carme Coll, que en va ser la cuinera, al costat de la seva sogra, l’àvia Fina. Amb el seu tarannà ponderat i formal, en Quim Vicens recorria les taules i atenia la clientela. Can Xapes va tancar l’any 2010 i no es va reobrir fins al 2018, ara fa tot just un any. Els amos no el llogaven per por de perdre una identitat que s’havia forjat amb molt d’esforç i una dedicació exemplar, començant per la famosa barra feta amb pedra de Figueres, tot un símbol d’aquells anys, per la resta de decoració que ara en diríem vintage, i acabant per la filosofia de la mítica casa de menjars. “Havia de ser algú que respectés l’essència del local i li tornés a donar vida”, diu Maria Carme Coll. Aquest algú va ser una entitat –AD Iniciatives Socials– que procura que joves amb mancances de coneixements professionals o d’habilitats psicosocials, tinguin un horitzó personal i laboral.
Després de fer servir la cuina com a laboratori d’aquesta inserció, dirigits per Conxi Martínez, es van decidir també a obrir el menjador, a través d’un cuiner jove (Lluc Quintana, intrèpid, atrevit, amb una base molt sòlida) i d’un jove sommelier, Conrad Johera, atent al bategar del territori. Van obrir, com ells mateixos confessen, “el cofre del tresor”, i en aquests 365 dies n’han anat extraient joies cada dia. Fa poc, la vella i la nova generació es van ajuntar per oferir un sopar de tribut a la història. S’hi percebia aquell alè inoblidable d’abans i l’actual entusiasme. Un còctel mesurat i emocionant. Plats que formen part del nostre patrimoni culinari i que ara tenen continuïtat amb una proposta amb accent solidari. Un relat d’amor i de confiança, de passat i futur, amb un present amarat del perfum de tants anys.
