Espiant el propi país

Semblava que l’espionatge era propi d’altres temps i que ara només el vèiem en pel·lícules, sèries de televisió o en novel·les del gènere; però resulta que continua vigent si, tal com se’ns acaba d’informar, el govern espanyol ha estat espiant l’acció exterior del govern català a Europa en allò relacionat amb la causa independentista. Un espionatge, per cert, comandat per qui no fa pas tant en un míting parlava entre els crits entusiastes del públic anomenat constitucionalista de “desinfectar” Catalunya d’aquells que simplement demanaven un canvi o un referèndum. Una posició, la de l’arengador, el Sr. Borrell, gens lluny d’aquells altres mots de Fraga Iribarne quan un dia parlava de tornar a envair Catalunya. Per tant, de quina mena d’espionatge estem parlant?, del de la perpetuació de l’etern desacord per les vies que siguin fora de les d’un diàleg autèntic? No és estrany que s’hagi demanat la dimissió del senyor Borrell.