Una crisi d’abast mundial
La desforestació de l’Amazònia és un gravíssim problema d’abast mundial per més que Jair Bolsonaro, negacionista confés del canvi climàtic, ho vulgui deixar en un afer intern. Els milers d’incendis que estan devastant la selva amazònica són una veritable crisi internacional que en les darreres hores ha pres una volada extraordinària, després que el president francès, Emmanuel Macron, ha anunciat que inclourà el tema en l’agenda de la cimera del G7, aquest cap de setmana a Biarritz. I no solament això, sinó que ha amenaçat d’oposar-se al tractat de lliure comerç entre la Unió Europea i Mercosur perquè Bolsonaro no compleix els compromisos contrets en matèria de medi ambient. El president brasiler l’ha titllat de colonialista, dies després d’haver menyspreat les presidentes d’Alemanya i Noruega perquè van decidir suspendre la seva aportació al Fons Amazònia, creat el 2008 en el marc de l’ONU per lluitar contra la desforestació.
El Brasil sempre ha estat molt gelós de la seva sobirania sobre l’Amazònia, el gran pulmó verd del planeta, i qualsevol intervenció internacional de cara a protegir-la ha estat considerada una ingerència. Passava amb Lula da Silva, però amb l’arribada de Bolsonaro a la presidència, les reaccions a les actuacions exteriors han estat molt virulentes. No és estrany. Ha de protegir els interessos dels grups de pressió dels grans terratinents, que li exigeixen sumar terres fèrtils per augmentar els camps de conreu. Per això la tala d’arbres s’ha accelerat de forma dramàtica d’ençà que l’exmilitar ultradretà va accedir al poder el gener passat, facilitant la propagació dels incendis. De fet, la tala d’arbres s’ha convertit en una política d’estat que té una repercussió planetària.