Guerra a la contaminació

Les mesures per combatre la contaminació són una necessitat objectiva per a l’àrea de Barcelona, com ho són per a la resta del territori català i per a tot el planeta, que diversos estudis científics situen en el camí d’un deteriorament irreversible si no s’actua aviat i amb determinació. El context és greu i les 350 morts prematures vinculades directament a problemes de contaminació que es registren cada any només a la zona metropolitana de Barcelona són una emergència que cal atacar. En aquest sentit, cal aplaudir el consens polític assolit entre el govern de la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet, Sant Adrià, Cornellà i Esplugues que suposarà, a partir de l’1 de gener del 2020, la restricció permanent als vehicles contaminants més important que s’hagi posat mai en marxa a l’Estat espanyol. Una restricció justificada, que més aviat que tard s’haurà d’ampliar a altres ciutats i zones del territori.

Cal entendre aquestes mesures, que vetaran de dilluns a divendres quasi una quarta part del parc circulatori de vehicles, com un exercici de responsabilitat de les administracions, raó per la qual cal exigir-los la mateixa responsabilitat i coherència en la gestió de les conseqüències per als milers de ciutadans la mobilitat dels quals resultarà afectada. Per això és indispensable vincular aquestes mesures a d’altres més cares però igualment necessàries per no generar discriminacions, injustícies i perjudicis. Mesures com per exemple un reforç important de la xarxa de transport públic de Barcelona i la seva àrea metropolitana; una inversió tan estratègica com urgent en rodalies o la línia 9 del metro; un ajut a la renovació de la flota de vehicles mes antics; o una restricció als grans vaixells de creuer al port de Barcelona. El contrari és quedar-se a mitges.