Situació insostenible

La sentència del Suprem per als dotze líders independentistes és a punt de caure; hi ha processos judicials en curs contra membres de la mesa del Parlament, contra desenes de càrrecs de l’administració, contra el president Quim Torra, i ara també contra set ciutadans relacionats amb els CDR. La persecució judicial del moviment independentista progressa adequadament, sense miraments ni escrúpol democràtic. I no obstant, persisteix l’impuls i la temptació d’anar més enllà i esborrar del mapa tot el que convingui esborrar per eliminar la dissidència política que defensa la sobirania de Catalunya, ‘ergo’ amenaça la unitat d’Espanya.

El 155 i les eleccions imposades del 21-D no van resoldre la qüestió, perquè els catalans van votar per un govern pro independència i encara més majoritàriament per un Parlament pro referèndum i contra la repressió judicial i policial en curs. En aquesta situació, l’Estat té un problema amb la democràcia, que deriva en inestabilitat i conflicte a escala interna i en descrèdit a escala internacional. Una situació poc sostenible en el temps que convida a buscar una solució concloent.

L’Estat sempre es reserva vies per aconseguir el que les urnes no li donen. El ventall va des d’un 155 més llarg i devastador; el 116, que regula l’estat de setge o el d’excepció; o la ‘ley de seguridad nacional’, que permet nomenar una autoritat especial que pot incidir el temps que calgui en tots els àmbits de l’administració i fins i tot de la societat civil. El relat de violència i ara també de terrorisme és la coartada perfecta perquè Madrid pugui imposar la voluntat, els criteris, els interessos i fins i tot els capricis a tots els catalans, sense demanar-los el parer o, pitjor encara, contra el seu parer. Aquesta és la democràcia plena que regeix a l’Estat espanyol?