Full de ruta
I si votem tots el mateix?
Votar el 10 de novembre el mateix que es va votar el 28 d’abril és l’única manera de cridar a les urnes i a l’orella de Sánchez i companyia que el resultat no va ser un error
La condemna d’una repetició de les eleccions provoca el cansament o el fastigueig del votant i és comprensible només a mitges. És cert que, si un líder polític –ja sigui per convenciment propi o pels cants de sirena demoscòpics del seu guru electoral que viu a l’ombra– ha de gestionar el resultat de les urnes i en lloc de fer-ho es declara insolvent i prefereix tornar a llançar els daus o bé barrejar i repartir noves cartes, el que diu al votant és que ha votat malament i que a la propera ha de votar millor. I la juguesca de la repetició és perversa i aviat converteix el votant en còmplice, perquè tot el que sigui un canvi de vot, o no votar, és donar la raó precisament a qui ha promocionat la repetició i t’ha dit que no votes bé a la primera. Assumir el cansament o el fastigueig és tant com admetre que no existeix cap antídot contra el que juga amb el teu vot, però hi ha antídot. Si el que es persegueix és alterar la sort per magnificar la sort pròpia i la bancarrota dels rivals, per què no votem tots el mateix? Votar el 10 de novembre el mateix que es va votar el 28 d’abril és l’única manera de cridar a les urnes i a l’orella de Pedro Sánchez i companyia que el resultat no va ser un error. El crit és car, perquè la repetició electoral del 2016 va costar 175 milions i a sobre se li va reconèixer a Mariano Rajoy que ell tenia raó i que es mereixia més: el 26 de juny va sumar 600.000 vots més que el desembre del 2015 i va escalar 14 escons (de 123 a 137). Per evitar que Sánchez tingui el premi que va tenir Rajoy, la solució és tan fàcil que només exigeix memòria: recordar què es va votar el 28 d’abril i votar el mateix. Però ara es veu que no és tan fàcil. Segons el CIS del juliol, el 40% dels que afirmaven haver votat en les últimes generals asseguraven haver votat Sánchez. I és impossible: són 11 punts per sobre de la dada real del 28,7% dels vots del 28 d’abril. Tornar a votar tots el mateix no semblava una mala idea, però maleïda memòria, la que s’alia amb la juguesca de qui et diu que votes malament.
