Governar la violència

Veient en directe les colpidores imatges de policies de fora pagats per actuar a Catalunya, m’adono que, en general, l’autèntica responsabilitat no és de cada un dels agents en particular, sinó dels qui els donen les ordres.

El mateix va passar l’1-O: molts agents podien entendre que el que feien estava malament, però han estat ensinistrats per obeir i repartir llenya gairebé sense pensar, sense calibrar. Els paguen per això.

Per aquest motiu colpegen, al cap o al ventre, persones pacífiques: l’ús abusiu de la violència no resol res, només genera més dolor. Per experiència pròpia: què puc fer si em colpegen mentre alço les mans? Com suportar el seu odi quan exerceixo pacíficament el dret a manifestar-me? Les llibertats retrocedeixen en aquest Estat, és obvi.

M’alegra que alguns jutges valents investiguin qui dona les ordres, qui els governa: només descobrint les males pràctiques dels comandaments es pot reduir la violència.

A Catalunya, terra de persones treballadores i pacífiques, estem entre dos fronts: una justícia injusta i una policia –especialment la sobrevinguda– d’arrel violenta, i molt ideologitzada, fins i tot contra els que porten espelmes o flors. Per això han vingut: per utilitzar aquí les feridores pilotes de goma i exercitar la insuportable violència d’estat?

Quins malsons de les èpoques fosques dels grisos!