Pacíficament i tossudament defensant els nostres drets!

El meu nom és Albert Dalmau i estic orgullós, molt orgullós, de defensar el dret a la protesta pacífica i que duri el temps que hagi de durar per aconseguir les llibertats que ens van prendre els governants de l’Estat espanyol d’ençà de l’1 d’octubre del 2017. Soc el noi de la fotografia que va sortir a El Punt Avui el dimecres 16 d’octubre a la notícia “La lluita pel dret a la protesta s’inicia ara” i que de genolls, i amb les mans alçades estant, tot protestant per la sentència del Suprem, rebo injustificadament una garrotada dels cossos de seguretat.

No sé si Catalunya vol la independència en el seu conjunt, el que sí que sé, és que no vull viure en un estat on preguntar i votar és delicte penal, on tallar una carrereta com a acte de protesta sigui perseguit com un acte de terrorisme, on la llibertat d’expressió està constantment amenaçada i on la protesta pacífica és contestada amb violència. No, senyors i senyores del Regne d’Espanya! Espanya com a estat de dret i democràcia està en crisi i només podem sortir-ne, si abans no canvia de direcció, ja que no pot viure més temps en l’engany i la mentida, ja que la realitat s’imposa més tard o més d’hora.

Tinc una discapacitat física des que vaig néixer i de la qual he sortit amb la major resiliència que he pogut i soc obertament homosexual i no percebo viure en una societat on no es respecti la diversitat, la llibertat de la paraula ni la d’opinió. L’Estat espanyol i tots els seus altaveus del règim del 78 (amb especial atenció als mitjans de comunicació) fan de la societat catalana una descripció irreal i irresponsable, que incita a l’odi per part del nostre estimat poble espanyol.

Ha d’haver-hi la responsabilitat política de capgirar la situació. La ciutadania ha començat el pas per fer-ho! Pels Jordis, per la Tamara, l’Adrià, pels joves d’Altsasu, pels presos i exiliats, pels CDR detinguts i privats de llibertat i per tota aquella altra gent que anhela la llibertat col·lectiva i el respecte a la diversitat i l’estima entre les persones. En el meu imaginari hi ha un dia que tot Catalunya surt al carrer amb el denominador comú d’haver assolit la llibertat fora de les amenaces d’un règim en fallida i corrupte com és el de l’Estat espanyol.

Demano a tota la societat catalana que defensi les llibertats, ja que ens estant privant del dret a l’autodeterminació, manifestació i protesta; en essència, la pèrdua dels drets fonamentals més bàsics.