Junts seguirem fent país

És història ja als nostres ulls un extraordinari 18 d’octubre. Una gran nació, que sense defallir, caminant des de diversos punts de les comarques catalanes, representen la democràcia. El camí ha estat molt llarg, però la perseverança acaba derrotant la fatiga. Les imatges que criminalitzen els catalans no són una realitat, que dista molt de les promeses. Amb llàgrimes als ulls, des de casa, observem atònits la manifestació per la justícia i els drets humans fonamentals, que queden patentats en la declaració proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides a París el 10 de desembre de 1948. Són drets que deuen protegir-se a tot el món, i és colpidor, doncs, que no es protegeixin al nostre poble. Quedem-nos avui amb les imatges de persones serenes, convincents i respectuoses amb els seus valors socials i polítics, que anhelen a tota costa la cohesió social, un món millor per als seus fills, cridant indignats no a la violència. Ja n’hi ha prou. El país s’atura per reflexionar i prendre consciència sobre la rellevància del conflicte i la crisi social que estem a hores d’ara patint. Seguirem fent país per posar punt final a la discriminació social, el vandalisme, les desigualtats i les humiliacions cap a Catalunya. Continuarem cantant l’himne d’Els Segadors, i ens emocionarem les vegades que calgui. Girarem full al dolor i vindrà una nova etapa, sense precedents o amb precedents, amb més o menys independentisme, necessitat urgent i imperiosa de república catalana més que mai o menester de més suport internacional. No sabem què passarà, és clar, és tot molt incert. Però alçarem els braços amb orgull català, se’ns respectarà i se’ns escoltarà, perquè som persones que volem la democràcia i viure en llibertat, sense repressions. I aquest 18 d’octubre ja és història, amb una multitudinària i emocionant manifestació a la ciutat de Barcelona, representada per una immensa solidarització social que evidencia a grans trets qui som i on som, perquè l’alè de pau mai ens el podran retreure.